Gigi Fici : bloc de Gisela Figueras
Bloc de Gisela Figueras

Gisela Figueras. Teatre Gener 2007

Monòleg

Al dentista. El pacient està assegut a la cadira “acollonit”. La dentista es disposa a treballar-li el queixal.
Bzzzzzzzzzzzzzzzz...
- aviam siusplau... ara m’hauria d’obrir una mica més la boca eh? vinga, no tingui por...així...[ell fa un gest de dolor] què passa?... [s’adreça a l’infermera] Sònia, dona’m més d’anestèsia siusplau. [sona el telèfon]...altre cop? I ara qui punyetes truca? Tota la tarda sonant el telèfon...avui porto un dia...que tela...sort que això ja s’acaba i aviat faré... les vacances... perdoni. [s’aixeca i va a contestar el telèfon]

Si?...què?...altre cop? Ostia puta ja aquest nen dels collons...però com vols que em calmi...quants dies d’expulsió aquesta vegada? tres setmanes?... i tot suspès...jo el mato...el mato eh?... escolta, sóc a la consulta, no puc venir!...doncs mira amb aquest psicòleg que dius hi aneu tu i els nens aviam si us arregla el cap a tots quatre... que em teniu... em teniu farta! I t’he dit mil vegades que no em truquis a la feina. [penja]

Perdoni... m’acaben de posar una mica nerviosa...tres fills en plena adolescència...els portes a una de les millors escoles i cada dos per tres cartes d’expusió, ni un aprovat i...[el pacient es torna a queixar de mal] ai perdoni...més anestèsia...no sé què passa amb aquest queixal...

Té pebrots perquè tot això no ho he buscat jo, no... dona’m fil i unes pinces...[el pacient es mou contingudament] aviam si em fa el favor d’estar-se quiet... diguem que és com una pilota de merda que m’ha anat arrossegant i arrossegant i arrossegant ... perquè...saps nena que jo volia ser militar? Sí sí, em volia allistar només acabar l’institut, però no!...els papàs em van dir que millor que fos dentista, que em guanyaria més bé la vida...després a casar-me ben joveneta i a parir com una conilla.... I quí em tens! Aguantant el tipu a casa i ...burxant queixals podrits a la feina!... [el pacient posa cara d’ofès] què passa? que no té sentit de l’humor vostè?... [continua treballant-li la boca] Tant que m’agrada a mi la vida castrense, la disciplina, l’honor. Quan era petita el meu tiu Adolf m’explicava les seves campanyes al cos... va ser un gran legionari...ell em va inculcar l’amor per l’exèrcit... la valentia, el culte al cos, aixecar-se amb el toc de corneta.... en canvi a casa els matins són insofribles...[s’adreça al pacient] no em tanqui la boca, posi’s ferm per favor... els haig de tirar xorros de colònia perquè es despertin. Després els senyorets esmorzen i ho deixen tot com una cort de porcs. I a mi això és que m’exaspera perquè jo sempre he sigut molt ordenada amb tot: però els mal parits dels meus fills i del meu marit són tot el contrari. No sé perquè van treure la mili obligatòria si era la única manera d’ensenyar els homes a fer-se el llit [el pacient es va movent a la cadira]...ja acabem, no em posi més nerviosa del que ja estic...[truquen]...ara que collons passa?...què?? doncs li diga-li a la filipina que us faci un ou ferrat...[el pacient fa el gest d’aixecar-se] vostè no s’aixequi que encara no estem... què passa? ets tan inútil que ni això no saps fer, oi?... Veieu?... haig de tractar-los així perquè em prenguin en sèrio, a cop de mala llet...De fet, el meu marit ja ho sabia que jo era una mica espartana...ara, hi ha una cosa que no sap... però ja la sabrà, ja...el que no sap és he fet les proves d’allistament i les he passat...sí Sònia no posis aquesta cara nena! Quan portis dos mesos aquí ja ho veuràs!... [el pacient s’intenta incorporar altre vegada] vostè segui que no hem acabat...que vol? marxar amb aquest fil que li penja?...doncs sí sí...si tot va bé d’aquí dos mesos me’n vaig a Madrid a passar la revisió mèdica i ingresso al cos: Brigada d’infanteria mecanitzada, regiment 31!...i aquells quatre...que espavilin...aviam si amb l’uniforme em tenen una mica de respecte, estic impacient per anar a casa durant els permisos i fer-los formar d’una vegada...[el pacient torna a fer un gest de dolor amb tot el cos] bueno i a vostè que cony li passa? No para de tallar-me constament...una mica de mal, una mica de mal?...vinga home, a aguantar que sembla un maricon!